Xerta
Xerta
Web:
Ajuntament de Xerta
Població:
1277 habitants
Altitud:
12 m
Superfície:
32,55km²
Gentilici:
xertolins Informació general
L’antic nom del poble era Osikerda, el qual segons els historiadors pertany a la família dels nomss de la Bètica, els primitius habitants de la qual eren els ilercavions i segons algun descobriment arqueològic aquesta estava situada a la partida anomenada actualment els Arenalets, el nord de l’actual nucli urbà. L’origen del topònim, segons J.Coromines, és d’origen preromà, ibèric.
Durant el període àrab coneixem l’existència d’una explotació agrària o almúnia. La privilegiada situació geogràfica de Xerta, pràcticament vorejada per l’Ebre, ha afavorit històricament una important producció agrícola, potenciada per un complex sistema de regadiu documentat ja en època àrab. Aquest sistema aprofita un dels principals recursos dels quals disposa la vila: les aigües que brollen de les fonts dels Ullals o de Paüls, les quals són canalitzades fins al municipi i les seves fèrtils hortes. A partir del segle XIV l’aigua de les Fonts va ser aprofitada per moldre blat amb la construcció dels molins de Baix (segle XIV), del Mig (segle XVIII) i de Dalt (segle XV).
Xerta, inclosa dins el terme de Tortosa, després de la conquesta cristiana, fou distribuïda en petites propietats de les quals foren titulars la catedral ,el monestir de Santes Creus, el de Valldaura i el de Benifassà.
Una obra històrica de gran importància és l’Assut de Xerta, finalitzada al segle XV, va dotar inicialment a la població d’una infraestructura bàsica per a l’explotació del molí de l’Assut (segle XVI) i de la pesca. Tot i això, la principal funció de l’Assut no va ser una realitat fins la construcció dels canals de rec. Primerament, al 1857, el canal de la Dreta de l’Ebre, quan també es construeix la destacada reclosa de Xerta – per facilitar la llavors important navegació fluvial i salvar el salt de l’Assut- i, al 1912 el canal de l’Esquerra. Gràcies a aquestes construccions hidràuliques es van transformar els regadius d’una bona part del territori i, especialment, els fins aleshores improductius camps del Delta de l’Ebre amb extensos conreus d’arròs.
La riquesa agrícola de la zona va afavorir la formació d’un sector potent i influent local, el qual va entrar en contradicció amb la política impositiva de la ciutat de Tortosa. A principis del segle XVII, es van iniciar una sèrie de plets a la Cort Reial. La intercessió del xertolí il•lustre Joan Sentís i Sunyer (1561-1632), bisbe de Barcelona i lloctinent de Catalunya, fou decisiva per tal de signar la concòrdia amb la ciutat l’any 1628 amb la qual Xerta es convertia en una vila independent per Reial Decret.
Al llarg dels segles Xerta ha sofert nombroses inundacions, atesa la seva ubicació al costat de l’Ebre. El limnígraf de rajoles ubicat a la façana de l’església parroquial testimonia els nivells del riu en la major part d’aquestes inundacions. Destaca la del 1787, anomenada “la riuada gran”, una de les més catastròfiques ja que va provocar l’enderrocament d’un total de 110 cases i la mort de 29 persones.
Característiques de Xerta
· Economia
L’Aigua de les Fonts de Paüls i el canal de la Dreta de l’Ebre bonifiquen l’horta de Xerta destinada principalment al conreu d’hortalisses, farratge i també arbres fruiters on cal destacar els presseguers, albercoquers, pomeres, pereres i, especialment, els cítrics: tarongers, mandariners i llimoners. En el secà predomina l’olivera, el garrofer, l’ametller i en menor quantia els cereals. Pel que fa a la ramaderia hi trobem granges de bestiar, avícola i porcí, principalment. El sector serveis és el més important en l’economia local.
· Gastronomia
Es conserva la tradició de la fogasseta, menjar típic dels pagesos: un pa rodó amb truita amb carxofa, alls tendres i salsitxa que es menja en dijous llarder. És solia anar amb les colles d’amics a menjar-la al voltant de l’Assut.
L’arròs de plana, carns a la brasa , les baldanes d’arròs i de carn, juntament amb els productes dels conreus. De gran qualitat són els cítrics, i sobretot, les famoses taronges de Xerta. La rebosteria deu el seu renom als coneguts torrons de Xerta, amb la seva característica forma circular, elaborats des de fa segles seguint la mateixa fórmula amb avellanes, mel i sucre. També destaquen les casquetes i les coquetes de sagí.
· Esports
Senderisme, excursionisme i rutes amb bicicleta de muntanya pels camins que travessen el terme fins arribar a la falda del massís dels Ports. Pel que fa al riu Ebre, es practiquen diversos esports fluvials, entre els quals destaca la navegació i la pesca esportiva: silurs, llobarros o carpes, entre d'altres.
De les activitats esportives que es realitzen durant l’any al municipi destaquen:
Ultra Trail de les Fonts
Es celebra durant tres jornades al mes d’abril. En els últims anys ha guanyat molta fama i hi participen corredors de tot l’Estat.
Triatló Xerta x l’esport
Es celebra al mes d’agost.
Què visitar
· Mercats i fires
Mercat setmanal
Lloc: Plaça Major
Quan: dissabte al matí
Fira del Cítric i del Món Rural
Lloc: Casal municipal
Quan: febrer
· Festes
Juny
Revetlla de Sant Joan
Per la tarda el nens i nenes amb vestits de paper ballen al voltant de la foguera. Per la nit s’organitza una rua i és fa un sopar popular a la Plaça Major amenitzat amb ball d’orquestra.
Juliol
Festes d’Estiu de Sant Jaume
Els actes es celebren al voltant del 25 de juliol. Els més tradicionals són la festa dels bous al carrer, els balls d’orquestra i la paella popular al passeig del riu.
Novembre
Festes Majors
És celebren en honor al seu patró, Sant Martí, al voltant de l’11 de Novembre. Són tradicionals els correbous, les tardes de bous al a la plaça, els balls amb destacades orquestres, el sopa de germanor, l’entrada de bous infantils,etc.
· Llocs d'interès
L’Assut
L'obra hidràulica històrica més rellevant de l'Ebre sens dubte, ubicat al bell mig del riu. Fou finalitzada a principis del segle XV. Té una longitud de 370m i 7m d’altura, que permet elevar les aigües del riu per a la cpatació dels dos canals de reg. Fou declarada BCIN en la categoria de monument històric per la Generalitat de Catalunya l’any 2002, tot i què al 2005 el TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) va deixar la declaració sense efectes per qëstions competencials.
Molí del segle XVI de l'Assut
És un dels pocs edificis industrials del Renaixemennt que es conserva dempeus a Catalunya. Fou construït per la ciutat de Tortosa l’any 1575 per facilitar la molta de blat als pobles de la rodalia aprofitant l’imponent força dle salt de l’Assut. Utilitzava el llavors pioner sistema de regolf que movia les seves potents moltes. QA finals del segle XIX fou condicionat per generar electricitat. Al 2008 va ser declarat BCIL per l’Ajuntament de Xerta. Actualment es troba en un defcient estat de conservació, motiu que ha estat denunciat en diferents ocasions per part dels veïns i l’Ajuntament.
L'església de l'Assumpció i Sant Martí
El primer temple fou fundat l’any 1325, en emancipar-se la parròquia de Xerta de la del castell de Paüls. El temple actual és una ampliació de la primitiva església que estava situada on avui s’aixeca la capella barroca del Santíssim. La primera pedra d’aquesta ampliació es va instal•lar l’any 1580 i la darrera l’any 1690. La consagració de les dues naus va fer-la l’any 1628 el bisbe de Barcelona Joan Sentís.
La façana principal va ser reconstruïda l’any 1858 i conté elements clàssics renaixentistes, amb dues fornícules simètriques que guarden les imatges de sant Pere i sant Pau; al centre hi ha un finestral quadrat de pedra i a sobre un rosetó. La part superior de la façana està coronada per una escultura. L’interior consta de dos cossos, la nau central amb vuit capelles laterals (quatre per banda) i la capella del Santíssim, de la qual destaca el seu important cimbori. De l’interior destaca el retaule de l’altar major dedicat a l’Assumpció i la capella de Sant Martí.
La torre del campanar, d’estil neoromànic, està coronada amb quatre escultures de gossos i un parallamps modernista. Fou reconstruïda l’any 1910 sobre l’antic campanar del segle XVI.
Cases senyorials
Es conserven diverses cases construïdes per la burgesia de la vila que configuren un part molt important del patrimoni històric del municipi. Aquestes cases són: casa Ceremines (s.XVII-XIX), restes arquitectòniques de la casa i la capella dels Sentís (s.XVI), casa Ravanals (s.XVII-XIX), casa Navarro (s.XVII-XIX), Villa Retiro (s.XIX), actualment convertit en un hotel de luxe i casa Pau (s.XVIII). Totes aquestes edificacions estan identificades amb un plafó informatiu sobre la història de cada casa.
Capelles de Sant Zenó i del Pilar
La primera és troba a meitat del carrer Major, adossada a la cantonada d’un edifici adaptant-se a la seva corba. La porta és un arc de mig punt rematat amb un frontó mixtilini i una espadanya on hi ha una campana. A l'interior hi ha un petit altar amb una fornícula amb la imatge del sant. La segona capella, ubicada al final del carrer Major, és dedicada a la mare de déu del Pilar. Actualment només en queden dues arcades ja que la resta fou destruïda durant la guerra civil (1936-39). Sobre l’arcada principal hi ha una fornícula amb la imatge, rematada per una cornisa mixtilínia de maó amb elements sortints. Aquesta capella està centrada amb el vèrtex de l'arc de mig punt. Antigament la capella estava sostinguda per quatre arcs formant un porxo.
El passeig del riu
La façana fluvial de Xerta és un lloc privilegiat per la seva bellesa i situació. El passeig està delimitat pel canal de la Dreta, d’una banda, i el riu de l’altra. Compta amb un important embarcador habilitat amb accés per a persones minusvàlides i serveis. Durant els mesos l’estiu hi ha servei de bar. A nivell històric destaca la Peixera, escullera de pedra que servia com antic moll del municipi. Molt a prop, a l’altra part el canal, hi ha l’Era, el parc municipal on destaquen els plataners centenaris i l’acàcia Mare.
Museu d’eines de la pagesia de Xerta
Ubicat al C/Sevilla. És propietat del Centre Cultural i Excursionista de Xerta (CCEX). Conté una important col•lecció d’eines que utilitzava antany la pagesia del poble.
Centre d’interpretació de Xerta
Ubicat a l’antic edifici de l’estació de la Val de Zafán. Fou inaugurat a l’octubre del 2011 i conté una exposició permanent sobre Xerta, els usos de l’aigua i la seva evolució històrica. Compta també amb una sala d’audiovisuals. Està obert tots els fins de setmana en temporada turística. Per a més informació adreçar-se a l’Ajuntament.
· Rutes
Ruta de la Via Verda
El seu traçat s'inicia a la capital de la comarca del Baix Ebre, Tortosa, i travessa les poblacions de Roquetes, Jesús, Aldover, Xerta i Benifallet des d'on continua per la comarca veïna de la Terra Alta direcció el Pinell de Brai, Prat de Comte, Bot, Horta de Sant Joan i Arnes Lledó, municipi amb l'Aragó, on el traçat ens porta fins Vall-de-roures i finalment a la població d'Alcanyís.
Ruta de Sant Jaume de l'Ebre
A peu o amb bicicleta. Neix a la població de Deltebre i, al seu pas per Xerta, ens porta fins a la via verda de la Val de Zafan.
Ruta de les fonts
Recorregut amb bicicleta de muntanya d'uns set quilometres. Es visita el llac d'Osseres i la font Nova, on hi ha ramaderies de braus i vaques.
Ruta de la Barca o de la O
Recorregut pel camí de les hortes baixes de la vila. Molt recomanat a la primavera quan els camps de taronges estan florits desprenen una agradable fragància.
Comparteix
