Aldover
Informació general
És el municipi petit de la comarca. S’estén entre el cim del Penyaflor i la riba dreta de l’Ebre amb una franja estreta que abraça des del secà al regadiu. Es troba situat entre Xerta, Alfara i Tortosa.
Els vestigis arqueològics trobats ens parlen d'una tradició d'hàbitat des d'època prehistòrica. Així, als jaciments de la vall del Llop i de la Conca, on s'han trobat puntes de sílex, cal sumar el poblament ibèric del Tossal i de la Valleta. Del període romà es troba l'assentament de Casa Blanca. Aquesta continuïtat de població sembla que es mantingué en els segles posteriors, ja que el poblament d' Aldover consta en els primers documents generats, arran de la conquesta cristiana de mitjan segle XII. Un índex demogràfic més aviat escàs, entre els segles XIV i XV, tal com podem deduir pels fogatges, que ens donen una xifra al voltant de 30 a 70 habitants, augmenta al llarg dels segles XVIII i XIX, en què sobrepassa els 1300, tot i que pateix una davallada a partir del 1950.
Aldover depenia de Tortosa de la qual era, jurídicament, un carrer fins a la seva independència, durant la primera meitat del segle XIX. La seva situació oberta entre Tortosa i Xerta va fer que es veiés afectada directament per diversos conflictes bèl•lics que s'han produït en aquesta comarca. El 1687 i el 1688 va patir també un important flagell de llagosta. El més destacat de la població és l'església parroquial dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu i Sant Jordi.
Tot i la disparitat d’opinions que s’hi refereixen a l’origen del topònim, la versió més versemblant, segons J. Coromines, és la d’una procedència patronímica germànica vinculada, per tant, a un tal Aldovarius.
Com a dada curiosa, segons és sap, documentalment, l’any 1458 fou un any de carestia. Sembla ser que davant l’exigència del cobrament d’impostos de la farina per les autoritats tortosines, la gent del poble d’ Aldover s’hi va revoltar i va organitzar el que popularment s’ha conegut com el motí de la farina.
Característiques d'Aldover
· Economia
Els conreus principals són els cultius de secà: l’olivera i el garrofer. En els cultius de regadiu hi predominen els arbres fruiters: els presseguers (varietat bresquilla de Sant Joan), els cítrics, les hortalisses i els cereals.
· Gastronomia
La gastronomia té com a base els productes de la zona. Us aconsellem que tasteu el recapte, l'olla barrejada o les bajoques ofegades. De segon plat, les carxofes a la brasa, carn rostida o les baldanes d'arròs i, de rebosteria, els pastissets, les coquetes i la coca de massana. El pa és artesà i es cou en foc de llenya.
· Artesania
Destaquen els treballs artesans amb vímet i la serja, plantes típiques del bosc de ribera de l’Ebre i dels barrancs. També predominen els treballs artesans amb forja.
Què visitar
· Calendari de festes
Febrer
Dinar Tradicional de dijous llarder
És menja la fogasseta (típic pa rodó amb una truita de carxofa, alls tendres i llonganissa).
Lloc: nucli urbà
Abril
Festivitat de Sant Jordi
És celebra una missa en el seu honor, jocs per a la canalla, berenar popular i ball popular a la nit.
Juny
Aplec de Sardanes
Lloc: nucli urbà
Festivitat de Sant Joan
Es celebra una cargolada en el seu honor, sopar i ball popular.
Setembre
Festes Majors en honor a la Nativitat de Nostra Senyora
Cal destacar el cap de dansa d’Aldover, també conegut com Ball del teler, d’origen saurí.
Desembre
Fira Nadalenca d’ Aldover
Lloc: nucli urbà
· Llocs d'interès
Església la Nativitat de Nostra Senyora
És d’estil neoclàssic i està ubicat a la lloma del Tossal. Hi ha les restes de l’antic calvari.
La platja fluvial de l’Ebre
De gran extensió, on destaca la bellesa del paisatge del bosc de ribera. A la vora del riu es troba l’embarcador.
El paratge de les Olles
Situat dintre del barranc de la Conca, és un indret rocós molt erosionat on , durant tot l’any, es pot veure aigua embassada.
Centre d’Interpretació del riu Ebre i el bosc de ribera
Al centre podreu gaudir de dues exposicions permanents de temàtiques diferents però relacionades entre elles:
- Exposició del bosc de ribera, on podreu conèixer la conca hidrogràfica de l’Ebre, el seu cicle de l’aigua, la biodiversitat predominant i les xarxes tròfiques corresponents. També podreu gaudir d’un itinerari que us endinsarà als diferents tipus de bosc; l’albereda, la salzeda o el tamarigar; on veureu i escoltareu alguns dels seus habitants més comuns.
- La segona exposició s’anomena Aldover en el temps, i està dedicada a la recopilació feta durant la dècada dels 80 d’una de les col•leccions més importants amb materials lítics de les Terres de l’Ebre. Per als més agosarats la complementen amb els següents tallers:
1. Aula de natura:
Taller per muntar caixes niu, on es proporciona el kit per muntar-la.
Taller d’identificació d’espècies vegetals i reforestació per millorar els espais verds urbans i naturals.
2. Aula d’arqueologia:
Taller de ceràmica experimental en el que elaborareu un recipient amb argila, posant en pràctica algunes de les tècniques que s’empraven durant el neolític.
Horari:
Dilluns: Tancat (matí i tarda).
De dimarts a dijous: Visita concertada (matí i tarda).
De divendres a dissabte: De 10 a 13h, tardes: visites concertades
Diumenges: matí: visites concertades, tardes: tancat
· Rutes
Ruta de la Via Verda: El seu traçat s'inicia a la capital de la comarca del Baix Ebre, Tortosa, i travessa les poblacions de Roquetes, Jesús, Aldover, Xerta i Benifallet des d'on continua per la comarca veïna de la Terra Alta direcció el Pinell de Brai, Prat de Comte, Bot, Horta de Sant Joan i Arnes Lledó, municipi amb l'Aragó, on el traçat ens porta fins Vall-de-roures i finalment a la població d'Alcanyís.
Ruta de la platja fluvial: L’Ebre, al seu pas pel municipi, forma la platja més gran de l’Ebre, un dels llocs més bonics per passejar als matins. En aquest indret es troba la placeta de bous feta amb fusta.
Ruta de Sant Jaume de l’Ebre: Trajecte a peu. Comença al muntell de les Verges (Deltebre) i travessa el municipi d’ Aldover, direcció a Sant Jaume de Compostel•la.