Tortosa
Tortosa
Població:
34.266 habs.
Altitud:
12 m
Superfície:
220 Km2
Gentilici:
tortosí/ina Informació general
Tortosa és la capital del Baix Ebre. Situada al centre de la comarca, abasta un extens terme que limita amb els municipis comarcals del Perelló, l’Ampolla, Camarles, l’Aldea, Roquetes, Alfara de Carles, Aldover i Tivenys, així com amb les comarques del Montsià i el Matarranya.
L'evolució històrica de la comarca del Baix Ebre és vincula directament amb Tortosa, que sens dubte, ha estat la ciutat que ha vertebrat el territori. D'aquí que molts elements d'anàlisi ja hagin estat motiu de referència en la introducció genèrica de la comarca.
Malgrat que les proves arqueològiques són insuficients, és força versemblant que fos Tortosa l'enclavament on és trobava l'afamada ciutat d'Hibera, capital del poble iber dels ilercavons. Al mateix emplaçament es fundà i prosperà la Dertosa romana, referenciada històricament, de la qual ens queda un important llegat epigràfic, sovint dispers en carreus de reaprofitament per la ciutat, gràcies al qual tenim notícia de la intensa activitat social del que fou municipium romà.
La conquesta àrab va significar una nova empenta cultural, econòmica i social. L’element més emblemàtic de la ciutat és el castell de la SUDA, fortalesa erigida al segle X per defensar la frontera amb els regnes cristians. La importància de la indústria naviliera, exemplificada amb la làpida commemorativa del bastiment de les drassanes, s’afegia l’esdevenir d’una ciutat activa comercialment.
La conquista cristiana, per part del comte Ramón Berenguer IV, va significar un altre tomb en l’evolució de la ciutat. Ara és quan coexisteixen les tres cultures: la cristiana, en situació dominant, un petit reducte de l’àrab, i la de la comunitat jueva d’arrelada tradició, ubicada en un call, del qual es conserva la seva fisonomia.
Tortosa va esdevenir, durant els segles XIV i XV, un enclavament mercantil de primer ordre. La puixança econòmica de la ciutat es reflecteix en els grans exponents arquitectònics de l’època: la catedral, els palaus nobiliaris, el palau episcopal, el clos de muralles o la llotja. El control del comerç fluvial i marítim va situar Tortosa com a una de les ciutats de més pes polític, demogràfic i econòmic de Catalunya. Aquesta empenta es manté encara durant el segle XVI, època de la qual daten els Reials Col•legis, sens dubte, el conjunt renaixentista per excel•lència del Principal.
Tortosa que, a causa de la seva privilegiada situació geogràfica, ha estat sempre un punt estratègic militar, a partir del segle XVII va completar el seu sistema defensiu mitjançant la construcció de baluards, forts i castells, de manera que esdevingué una veritable plaça forta. Aquest sistema defensiu en bona part han arribat als nostres dies.
Amb l’arribada del segle XIX la ciutat s’alliberà en part de l’ofec de les muralles i es crearen els eixamples. Un moment que coincideix amb l’esclat del modernisme i d’altres estils col•laterals. L’escorxador de l’arquitecte Pau Monguió reflexa ben bé aquest període.
Tortosa ha disposat històricament d’un ampli terme del qual, al llarg dels segles, s’ha anat disgregant i s’han format municipis independents. Avui, deixant de banda Jesús, Bítem i Campredó, que han esdevingut Entitats Municipals Descentralitzades, conserva dues pedanies: Els Reguers i Vinallop. Excepte Jesús, els nuclis de població localitzats al marge dret de l’Ebre, són de formació relativament moderna, origintats durant el segle XVIII i XIX, com és el cas de Vinallop i els Reguers Tant a Campredó com a Bítem, uns elements medievals fan de motius fundacionals per a una població que creixerà en època més recent.
L’actual forma de Tortosa prové d’una adaptació de la Turtuxa àrab que, alhora, ho era de Dertosa romana. El topònim Dertosa, però, és d’origen preromà del qual és desconeix el significat.
Com a curiositat, segons la tradició, el primer bisbe de Tortosa el va nomenar el mateix apòstol Sant Pau, qui va venir a predicar a la ciutat. Es tractava del seu deixeble Sant Ruf, fill de Simon Cireneo, aquell que havia ajudat a portar la creu a Jesucrist. Sembla ser que Sant Ruf va morir cap a l’any 100, decapitat. La llegenda afegeix que el dia que es trobi el seu cos s’ensorrarà Tortosa.
Característiques de Tortosa
· Economia
Tot i que l'agricultura continua essent una de les activitats més importants del municipi, el sector més desenvolupat ha estat el de serveis. Hi ha un ampli sector de la població dedicat a l'oleïcultura, al cultiu de l'arròs, dels cítrics i dels productes de l'horta. Pel que fa a la ramaderia, els sectors més presents són el porcí i l'avícola.
La indústria de la comarca es localitza, principalment, a la seva capital, Tortosa, entorn als polígons industrials. En un principi va estar basada en els processos d'elaboració del sector primari, però, avui dia, a causa de les noves vies de comunicació i la seva situació geogràfica estratègica, Tortosa ha esdevingut punt d'implantació d'empreses de tota mena: locals, nacionals i internacionals.
· Gastronomia
La variada orografia de la zona propicia l’alternança a la cuina dels productes de l'horta amb els del delta de l'Ebre, el riu, la mar i la muntanya. Es recomanen plats com el paté d'olives mortes, l'empedrat tortosí, la sopa de peix, l'arròs en cassola a la tortosina o les verdures. Com a segon plat, els peixos i les carns. I pel que fa a les postres, no deixeu de degustar les garrofetes del papa, els pastissets de Tortosa, les coquetes de Maria o la sopa de la reina. Com a begudes típiques hi ha el xarop de codony, l'aiguardent d'herbes i la clarea.
· Esports
El terme municipal de Tortosa aplega terreny de muntanya, tant al Parc Natural dels Ports com a la muntanya del Coll de l'Alba. Hom hi practica senderisme i excursionisme pels GR-7 i GR-8, i diferents PR, rutes amb bicicleta de muntanya o espeleologia per les coves, com la cova Cambra, la cova del Garrofer o la cova d'en Rufo i avencs.També la caça major. La Via Verda és una alternativa moderna tant pels caminants, com pels ciclistes i els aficcionats a l’equitació. El riu Ebre, que travessa la ciutat, ofereix la possibilitat de la pràctica dels esports fluvials com piragüisme, rem, navegació o pesca esportiva, entre d'altres.
· Artesania
Treballs a partir del jaspi o pedra de la Cinta, coneguda i molt apreciada ja des de l’època romana. Tot i l’exhauriment de les pedreres històriques, encara és troben alguns filons que són singulars de Tortosa. Hi ha treballs amb boix, terrissa i margalló.
Què visitar
Calendari de fires
Gener
Fira Filatèlica i Numismàtica
Lloc: Nau del Parc.
Febrer
Fira Filatèlica i Numismàtica
Lloc: Nau del Parc
Març
Fira Filatèlica i Numismàtica
Lloc: Nau del Parc
Jornades de l’Abadejo. Del mercat al plat
Lloc: bars i restaurants seleccionats
Festast. Fira alimentària per al consumidor
Lloc: Pavelló firal
Abril
Fira Filatèlica i Numismàtica
Lloc: Nau del Parc
Pedalada per la Via Verda Benifallet - Tortosa. Esport, aventura, natura i festa
Lloc: sortida dels aparcaments de l’auditori Felip Pedrell
Maig
Expoebre. Fira multisectorial de les Terres de l’Ebre
Lloc: Pavelló firal
Ebreambient. Saló del medi ambient, sostenibilitat i nova cultura de l’aigua
Lloc: pavelló firal
Fira Filatèlica i Numismàtica
Lloc: Nau del Parc
Juny
Fira Filatèlica i Numismàtica
Lloc: Nau del Parc
Jornades de Cuina Cajún
Lloc: bars i restaurants seleccionats
Juliol
Fira Filatèlica i Numismàtica
Lloc: Nau del Parc
Jornades Gastronòmiques del Renaixement
Lloc: bars i restaurants seleccionats
Agost
Fira Filatèlica i Numismàtica
Lloc: Nau del Parc
Setembre
Fira Filatèlica i Numismàtica
Lloc: Nau del Parc
Octubre
Fira Filatèlica i Numismàtica
Lloc: Nau del Parc
Ebreokasió. Fira del vehicle d’ocasió de Tortosa
Lloc: pavelló firal
Fira del Rovelló. Jornades d’exaltació del bolet
Lloc: pedania dels Reguers
Fira de la Clementina
Lloc: pedania de Bítem
Novembre
Fira Filatèlica i Numismàtica
Lloc: Nau del Parc
Jornades Gastronòmiques del Recapte.
Cuina de cullera, patrimoni històric de la nostra cuina
Lloc: bars i restaurants seleccionats
Casa Innova. Saló d’interiorisme, moble i llar
Lloc: Pavelló firal
Desembre
Fira Filatèlica i Numismàtica
Lloc: Nau del Parc
Nadal jove. Saló infantil i juvenil de Nadal
Lloc: pavelló firal
Mercat de Nadal
Lloc: casc antic
Calendari de festes
Febrer
Carnaval.
Festa de disfresses amb l’arribada del Carnestoltes , rua i ball
Dijous Llarder.
Trobada popular a l’ermita de Mig Camí
Abril
Setmana Santa.
El diumenge de Rams té lloc la processó de la Passió, amb passos com "la Pietat" i "l'Ecce Mater Tua" d'Inocenci Soriano Montagut, el davallament de la Creu, d'Enric Monjo, etc... La processó del Silenci,surt la nit de Dijous Sant i la del Sant Enterrament de Crist desfila la tarda del Divendres Sant. Cal esmentar el Via Crucis, que té lloc al Calvari, i el que es fa pel barri Jueu, així com els concerts de música clàssica i religiosa.
Juny
Festivitat en honor a St.Joan
Lloc: pedania de Els Reguers
Juliol
Festa del Renaixement.
Durant uns dies la ciutat torna a l’esplendor del segle XVI: espectacles de carrer, artesans, cerimònies, desfilades, gastronomia....
Festivitat en honor als Patrons St.Jaume i St.Joan
Lloc: pedania de Campredó
Agost
Festivitat en honor a la Divina Pastora
Lloc: pedania de Vinallop
Setembre
Festes Patronals de Tortosa en honor a la Mare de Déu de la Cinta
Lloc: Tortosa
Calendari d'activitats i/o esdeveniments culturals i esportius
Activitats prolongades durant l'any
Espectacles de teatre, dansa, música i circ
Lloc: Teatre Auditori Felip Pedrell
Exposicions a la sala Antoni Garcia
Lloc: Antic Escorxador
Joventuts musicals
Lloc: nucli urbà
(Re)CREA(RÉ). Concurs de fotografia i vídeo
Lloc: Biblioteca Marcel·lí Domingo
Gener
Cursa de les II Torres
Lloc: Campredó
Març
Dissabtes del Renaixement. Actes i comèdies de la Festa
Lloc: nucli antic i centre comercial
Abril
Dissabtes del Renaixement. Actes i comèdies de la Festa
Lloc: nucli antic i centre comercial
Maig
XIV Cursa Popular i Caminada Ciutat de Tortosa
Lloc: Parc Municipal Teodor González
Dissabtes del Renaixement. Actes i comèdies de la Festa
Lloc: nucli antic i centre comercial
Juny
Dissabtes del Renaixement. Actes i comèdies de la Festa
Lloc: nucli antic i centre comercial
Juliol
Mostra de Jazz
Lloc: nucli urbà
Festival de Música Felip Pedrell
Lloc: nucli urbà
Dissabtes del Renaixement. Actes i comèdies de la Festa
Lloc: nucli antic i centre comercial
Agost
Setembre
Jornada europea de la cultura jueva
Lloc: nucli antic
Festival Internacional Ebre Terra de Vent
Lloc: nucli urbà
Ebre Musik. Concurs per a la promoció de grups de música emergents
Lloc: diferents punts de la ciutat
Dissabtes del Renaixement. Actes i comèdies de la Festa
Lloc: nucli antic i centre comercial
Octubre
Cucafera Folk
Lloc: nucli urbà
Concurs de Teatre Amateur de les Terres de l’Ebre
Lloc: Teatre Auditori Felip Pedrell
Dissabtes del Renaixement. Actes i comèdies de la Festa
Lloc: nucli antic i centre comercial
Desembre
Músiques de Nadal
Lloc: nucli antic, barri jueu
Romiatges i perenigracions
Ermita de la Petja
En honor a la Mare de Déu dels Àngels
Dia de Pasqua Granada i primer diumenge d’agost
Ermita de Mig Camí
En honor a la Verge de la Providència
Segon diumenge després de la Pasqua Florida
Ermita del Coll de l’Alba
En honor a la Verge de l’Espasme
Segon diumenge després de Pasqua Granada
Capella dels Reis
Fa la seva festa per l’Epifania del Senyor
6 de gener
Ermita de Montserrat
En honor a la Verge de Montserrat
27 d’abril
Llocs d'interès
Castell de la Suda: Esta considerat com un dels principals monuments històrics de la ciutat de Tortosa. Està envoltat de cinc baluards de segles posteriors (XVII i XVIII) que el defensaven dels atacs: el fort del Bonet, el fort de la Victòria, el fort del Carme, el fort d'Orleans i el fort de Tenasses, que varen fer de Tortosa, juntament amb el seu clos murallat del segle XIV, del qual es conserven panys importants, una importantíssima plaça forta.
La Catedral de Tortosa i altres edificis religiosos: Pel que fa a edificis religiosos, cal destacar la Catedral de Santa Maria (segle XIV - XVIII), amb doble deambulatori, de planta basilical de tres naus i el conjunt de la canongia amb el claustre, el refectori, l'aula Magna, el forn de la Canonja, etc., el monestir de Santa Clara (segle XIII), un dels primers de l'orde, el monestir de la Puríssima (segle XVII), el convent de Sant Joan (segle XVIII), o el Palau Episcopal (segle XIV).
Palaus i edificis relacionats amb el comerç: El pes històric mercantil es reflecteix en la llotja (segle XIV) i els palaus com el d’Oliver de Boteller, el de Despuig i el d’Oriol que daten del segle XV, i els més moderns com són el de Montagut i el de Campmany.
Edificis renaixentistes: Un conjunt de gran interès el formen els anomenats Reials Col•legis (segle XVI), considerats com l’exponent renaixentista més important de Catalunya.
Edificis modernistes: La ciutat de Tortosa aplega una bona representació del Modernisme, així com de tots aquells moviments arquitectònics col•laterals i eclèctics que l’envoltaren. Cal destacar l’Escorxador o el Mercat Municipal, de Pau Monguió i Joan Torras i Guardiola, reconeguts arquitectes catalans. Així com també cal fer menció a les esglésies del Roser i de la Reparació, les cases Bau, Clinica Sabaté, Matheu, Grego, Ballester, Brunet, i Pinyana, entre d ‘altres, són alguns exemples d’aquest moviment artístic.
Call jueu: Urbanísticament cal destacar la major part del nucli antic declarat Conjunt Historic-Artístic el 1976, amb traçats medievals. En aquest sentit subratllem la ubicació de l’antic call jueu a l’actual barri de Remolins.
Afores: Ja als afores, cal tenir en compte les ermites de Mig Camí (segle XVII) i Coll de l’Alba (segle XV), o la torre de Fullola (segle XIII).
El riu Ebre: El pas del riu Ebre per la ciutat de Tortosa marca uns trets fluvials característics d’aquest tipus d’hàbitat. El bosc de ribera, les espècies aquàtiques, les platges fluvials, com la Xiquina i tots els esports que es desenvolupen al seu entorn. Ubicat al club de Rem es troba l’embarcador fluvial.
Parc Municipal Teodor Gonzalez: Parc Municipal amb una gran riquesa botànica que presenta la seva vegetació. A més a més de l’especies autòctones, en trobem exemples d’altres més exòtiques com el cedre del Líban, de Síria i la Turquia oriental, magnoliers originaris del nord d’Amèrica o la tuia, entre d’altres, provinents del Japó, Manxúria i Corea.
Actualment el Parc presenta sectors d’enjardinament geomètric amb l’ús de parterres, típics dels jardins francesos. El Parc també acull, des de 1933, en la seva banda nord-est la Llotja medieval que bastí la ciutat durant el segle XIV. L’edifici és de planta rectangular dividida en dues naus per tres grans arcades de mig punt sobre pilars poligonals. En els seus costats llargs la construcció s’obre per quatre grans arcs apuntats. En un dels costats curts, tancat per un mur, s’obren dues finestres geminades. L’edifici situat en origen formant part de l’antiga façana fluvial, entre els actuals carrers de la Llotja i la plaça de la Pau, feia en la seva època funcions comercials com a centre de contractació i dipòsit de mercaderies, formant part del conjunt de construccions de caire civil que al segle XIV es bastiren per tot Catalunya. Avui, l’espai a esdevingut la Casa dels Gegants i mostra els elements del bestiari i folklore tradicionals de la ciutat
Museus de Tortosa
Museu de Tortosa
Rambla de Felip Pedrell, 3
Tel. 977 510 146
Museu Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre
C. Sant Domènech, 21-23
Tel. 977 441 525
Exposició permanent de la Catedral de Tortosa
C. Portal del Palau, 5
Tel. 977 446 110
Centre d’Interpretació del Renaixement
C. Sant Domènench, 1 2
Tel. 977 444 668
Centre d’Interpretació de la Setmana Santa
C. Montcada, 21 (antiga església de St. Antoni)
Tel. 626 500 921
Jardins del Príncep. Museu d’escultures a l’aire lliure de Santiago de Santiago
Pujada de la Suda s/n
Tel. 977 442 005
Museu de l’Ebre. Sala d’exposicions
Pont del Mil•lenari s/n
Tel. 977 511 066
Pedanies de Tortosa
Pedania dels Reguers: Ubicada als peus del Parc Natural dels Ports, és un territori ric en aigües on destaca la bellesa de la frondositat dels paratges de muntanya que el voregen. Destaca la tradició artesana dels cabassos fets amb margalló.
Pedania de Vinallop: És el nucli on es cultiven els arrossars més d’interior de la desembocadura de l’Ebre. Destaquen els vestigis arqueològics del Pla de les sitges.
Rutes
Ruta de la Via Verda – Camí natural Tortosa-Deltebre: El seu traçat s'inicia a la capital de la comarca del Baix Ebre, Tortosa, i travessa les poblacions de Roquetes, Jesús, Aldover, Xerta i Benifallet des d'on continua per la comarca veïna de la Terra Alta direcció el Pinell de Brai, Prat de Comte, Bot, Horta de Sant Joan i Arnes. Ja a Lledó, municipi amb l'Aragó, el traçat ens porta fins Vall-de-roures i finalment a la població d'Alcanyís.
Al km.0 de la Via Verda, ubicat al municipi de Tortosa, i en sentit sud, neix el nou carril cicloturista Camí Natural de Tortosa, l'Aldea, Deltebre que travessa entre els camps d'arrossars fins arribar a la desembocadura del riu Ebre. Us proposem un itinerari cicloturista d'uns 150 km, que uneix el Parc Natural dels Ports amb el Parc Natural del Delta de l'Ebre, on descobrireu ponts, aqüeductes, túnels, antigues estacions reconstruïdes com la de Xerta, amb el Centre d'Interpretació del riu Ebre, Aldover amb servei de restauració i Benifallet amb servei de restauració i allotjament; el riu Ebre i paisatges meravellosos de les nostres contrades.
Red de Juderías- Caminos de Sefarat: Comprèn les principals jueries de l’Estat Espanyol.
Rutes de l’Islam: Discorre per les ciutats amb més forta petjada andalusina de Catalunya.
Ruta dels Tres Reis: Emmarca més de 800 km² de fascinació natural ,passant per les ciutats d’Alcanyís, Morella i Tortosa.
Camí de Sant Jaume de l’Ebre: Enllaça Tortosa amb Sant Jaume de Compostel•la per les poblacions de Gandesa, Batea, Casp, Zaragoza, Tudela, Calahorra i Logronyo.
Jardins del Príncep: Recorregut guiat a peu pel conjunt d’escultures a l’aire lliure de Santiago de Santiago.
Turtuxa, Ciutat Al-Andalus: Recorregut a través de l’herència àrab de la ciutat.
Tortosa Jueva: Visita dels indrets urbans que han estat testimoni de la presència hebraica.
Tortosa Cristiana: Circuit per les principals fites monumentals que ha conservat Tortosa des de la conquista cristiana.
La Ciutat dels Eixamples: Itinerari per l’ urbanisme de la ciutat de Tortosa, frontissa entre els segles XIX i XX.
Ruta de la Via Augusta: Via de comunicació de l’època de l’Imperi Romà que anava de Roma a Cadis, i que travessa les poblacions de Tortosa, Roquetes, l’Aldea, Camarles, El Perelló i l’Ametlla de Mar.
Ruta de les Fortaleses Catalanes: Dona a conèixer el Patrimoni Monumental Militar català bastit des de 1500 fins a 1945.
Ruta dels Castells de Forntera: Abasta els castells construïts per garantir la seguretat dels indrets fronterers de Catalunya.
Ruta del Domus Templi: La ruta del Domus Templi (cases del Temple) ens ofereix la possibilitat de conèixer in situ la petjada dels templers a la Corona d’Aragó, a través de les poblacions de Monzón, Lleida, Miravet, Tortosa i Penyiscola.
Passeig de les Fortificacions: Aquesta ruta, comprèn els baluards, les muralles i les fortificacions de la ciutat, pretén propiciar la descoberta d'un dels millors actius turístics tortosins. Durant l’itinerari podrem veure les Avançades de Sant Joan, el Castell de la Suda (Bé d’Interès Nacional), els Jardins del Príncep, la Plaça de la Immaculada, el Passeig de Ronda i la Torre del Célio.
Tortosa en Segway: Vine a gaudir Tortosa d'una forma emocionant i diferent. Coneix el nucli antic de la ciutat i les seves fortificacions en segway.
Comparteix
