L'Ametlla de Mar
Informació general
L'Ametlla de Mar és un municipi situat en l'extrem NE de la comarca del Baix Ebre. Destaca la seva àmplia zona costanera delimitada pels barrancs de l'Àliga i del Cap del Terme.
El terreny àrid d'aquesta franja, condicionat per la força del vent, ha suposat un despoblament històric, conegut documentalment com el desert d' Alfama, tendència que no es veu capgirada fins l'època contemporània. No ens trobem, per tant, amb nuclis de població antiga, però en canvi, descobrim els vestigis del que representava un pas obligat i estratègic en les comunicacions, ja des d'època romana. La via Augusta franquejava paral•lelament la costa en aquest sector fins la seva enfilada cap al Perelló. N'és prova el mil•liari romà trobat a la urbanització de Calafat.
En un intent de repoblar aquest sector, el 1201, el rei Pere el Catòlic va concedir-lo a l'orde militar de Sant Jordi d'Alfama, creada per ell mateix. L'hospital-castell de Sant Jordi d'Alfama, erigit amb aquesta finalitat, serà l'origen i la fundació de l'orde, amb un terme inicial que va des de l'Ampolla fins a la cala Justell. Durant el conflicte de la Guerra dels Segadors, les tropes reialistes el varen bombardejar i arruïnar. Al mateix emplaçament d'aquest castell, ja desaparegut, se'n va construir un altre, al segle XVIII, avui dempeus i restaurat.
Durant el segle XVI, a la franja costera del terme de l'Ametlla, s'hi van bastir torres de defensa per protegir el pas i les poblacions d'interior com Fullola i el Perelló dels atacs dels pirates. La torre de l'Àliga i la de l'Ametlla es construïren el 1598. Justament a redós del que havia estat la torre de l'Ametlla, ubicada a la cala de l'Amela o de la Merla, i destruïda pels anglesos durant la Guerra del Francès, fou el lloc escollit per pescadors provinents de València per establir-s'hi durant la segona meitat del segle XVIII.
L'Ametlla va experimentar un espectacular creixement de població. Ja al final d'aquell segle, comptava amb 2.000 habitants. Aquest fet va propiciar la seva segregació del Perelló, l'any 1891.
L'origen del seu topònim, provinent del llatí, té el mateix significat que el nom genèric d'ametlla.
Segons se sap, i només com a curiositat, l'origen de la població es deu a l'assentament unipersonal d'un pescador Joaquim Gallard, de renom Tora, procedent del Grau de València, qui construí, al final del segle XVIII, un primer cobert de pedra i fang.
Característiques de l'Ametlla de Mar
· Economia
La pesca i el turisme són les dues principals fonts d'ingressos del municipi. Hi ha una àmplia flota de barques d'arrossegament, tonyineres, de tremalls, i de cèrcol, amb un cens molt alt de pescadors. Disposa d'un moll, construït l'any 1920, amb instal•lacions de moll, llotja i escar. Hi ha una fàbrica de gel i unes drassanes. El port constitueix un important reclam turístic, a causa de la constant activitat d'embarcacions i pescadors. Entre les espècies més capturades destaquen, la sardina, el seitó, el lluç, els llagostins o la moixarra. El terme és principalment de secà i hi predomina el garrofer, l'ametller, l'olivera i la vinya. La seva major part és ocupada per garriga i per roquers.
· Gastronomia
Els fruits del mar són l'essència de la gastronomia local. Els plats més típics són: l'arrossejat, la fideuà, el suquet de peix de la Cala, la sarsuela de marisc, l'arròs negre o les mariscades, entre d'altres. De màxima qualitat són l'oli i la mel. El postres típics són el pastissets, la farinosa de pasqua, els panellets per Tots Sants i, durant l'any, la coca de crema amb fruits secs.
· Esports
La població, banyada per la Mar Mediterrània, ofereix la possibilitat de practicar tota classe d'activitats aquàtiques: vela, pesca, windsurf i activitats subaquàtiques durant tot l'any. Hi ha senders i rutes amb bicicleta de muntanya.
· Subhastes
Confraria de Pescadors
Subhasta de peix cada dia feiner: de 8 h a 10 h venda de peix blau i de 17 h a 19 h la resta
Què visitar
· Mercats i fires
Mercat setmanal
Quan: Cap de setmana diumenge de rams
Lloc: Plaça del mercat municipal Galetet
Fira alternativa i de productes naturals
Quan: març
Lloc: Plaça Nova
· Calendari de festes
Febrer (1a. Setmana)
Se celebren en honor a la seva patrona, la Verge de la Candelera, on són protagonistes l'ofrena de flors, la processó de les Candeles o els actes de caràcter religiós.
Abril
Diada del castell de Sant Jordi
Romiatge popular del castell
Maig
Catifes de Corpus
Lloc: nucli urbà
Juny(última setmana)
Festivitat de Sant Pere
Revetlles, tradicions, concursos al port, processó marítima i castell d’artificis.
· Calendari d’activitats i/ o esdeveniments culturals i esportivus
Març(diumenge de rams)
Trobada d’intercanvi de xapes
Maig
Trobada de puntaires de Catalunya
Lloc: Plaça Joan Miró
Setmana gastronòmica de la tonyina roja
Lloc: restaurant del municipi i al Port
Juny
Jornades gastronòmiques del peix blau
Diada dels fideus rossejats
Juliol
Diada dels Fideus Rossejats
Teatre: La filla del mar
Lloc: platja de l'Alguer
Agost
Trobada d'havaneres
Octubre
Diada de l'arrossejat
· Llocs d'interès
Al llarg dels 16 km de costa, les cales estan distribuïdes en tres zones: la zona nord, la zona del poble i la zona sud. Al nord, cal destacar les cales de codolar del cap de Terme, Llobeta, Calafat, lo Ribellet, Sant Jordi, del Vidre, Forn, Ampolles, Mosques, Torrent del Pi, Xelin l'estany Tort, Ambrosio i Arandes, entre d'altres. Pel que fa a les platges del poble, us recomanem la platja de Pixavaques, l'Alguer i cala Pepo. A la zona sud, destaquem les platges de Bon Capó, Bon Caponet, el port natural de l'Estany, Santes Creus, de la Llenya, l'Estany Podrit i de l'Àliga.
Museu de la Ceràmica Popular
El museu de Ceràmica Popular de l'Ametlla de Mar té un fons format per objectes de ceràmica popular de tota la Península Ibèrica i està considerat el major fons exposat del seu gènere a Europa.
Centre d'interpretació de la pesca
El Centre d'Interpretació de la Pesca de l’Ametlla de Mar situat a l'antiga confraria de pescadors, al port turístic, pretén potenciar el turisme i la pesca, els dos motors econòmics del municipi, i alhora preservar el medi ambient i recuperar la història i les tradicions.
· Rutes
Camins de la Mediterrània. Per camins de moros i cristians
De l'Ametlla a l'Almadrava per GR-92, excursió recomanada per a fer a peu;12km (només anada) i un desnivell de 120 m aprox.
Els camps i les aigües dels pescadors
De l'Ametlla de Mar al Puig Moltó, excur- sió recomanada per a fer amb bicicleta de muntanya; 8,6 km (només anada) i un desnivell de 250 m aproximadament.
On els pins s'enamoren de la mar
De l'Ametlla de Mar a la Cala l'Àliga per GR-92, excursió recomanada per a anar a peu; 9,4 km (només anada) i un desnivell de 120 m aproximadament.
La Via Augusta
Via de comunicació de l'època de l'imperi romà que anava de Roma a Cadis, travessa la comarca per les poblacions de Tortosa, Roquetes, l'Aldea, Camarles, el Perelló i l'Ametlla de Mar.
Les fortificacions
Com molts altres municipis, la costa de l’Ametlla de Mar va ser fortificada durant la Guerra Civil Espanyola, sobretot a partir del 1937, dates en què es sospitava d’un possible desembarcament del bàndol Nacional arribat des de Mallorca. Tot i mai produir-se aquest desembarcament, el procés de fortificació no es va aturar mentre va ser possible, podent trobar fortificacions en l'actualitat a Sant Jordi d'Alfama, Cala Mosques, Cala Nova, el Port de l’Estany i Punta de l'Àliga, per citar-ne unes quantes.
Passejades històriques
El Patronat Municipal de Turisme organitza cada temporada turística les visites guiades pels carrers de l'Ametlla on es poden conèixer la història, la cultura, les tradicions i les llegendes d'aquesta vila marinera.
La ruta, que recorre els llocs més emblemàtics de La Cala, compta amb nou parades des d'on s'explica als participants temes com: la fundació de la vila per pescadors del Grau de València i la seva relació amb el Castell de Sant Jordi d'Alfama, les tradicions religioses, les llegendes dels bandolers que habitaven aquelles contrades pel segle XVIII, els naufragis de vaixells davant la costa de l'Ametlla durant la 1ª Guerra mundial, etc...
Als plafons instal•lats a les parades del recorregut es podran visualitzar fotografies que donen suport a l'explicació del guia turístic. La documentació ha anat a càrrec de l'historiador local Xavier Figueres Frasnedo.