Escut del Consell Comarcal del Baix Ebre

Atenció al Ciutadà | 977 445 308 | info@baixebre.cat

Tivenys

Tivenys
Treballs amb pedra secaImatge
 
L'Assut de l'Ebre construït al segle XVImatge
 
SerraladaImatge
 
Població: 
916 habs.
Altitud: 
13 m
Superfície: 
54 Km2
Gentilici: 
tivenysenc/a

Informació general

Tivenys és un poble situat al marge esquerre del riu Ebre, amb una població aproximada de 950 habitants, que està envoltat de muntanyes: la serralada de Cardó, amb la punta de l'Agulla, la creu de Santos, la serra del Boix, amb la roca Foradada i la Buinaca. 

D'origen àrab, Tivenys va veure augmentar la seva població arran de la conquesta cristiana, en ser un dels llocs on es va desplaçar la població tortosina sarraïna. De domini reial i vinculat al terme general de Tortosa, en tenien propietat la Catedral, el monestir de Santes Creus, jueus particulars, etc. La població, però, es compon bàsicament d'una important comunitat islàmica de la qual ens consta l'existència d'una mesquita. Des de final segle XIV, va encertar-se el projecte de fer una sèquia per al reg que, amb el temps, es va anar consolidant. Això va suposar la construcció de l'actual Assut, a mitjan segle XV, si bé la construcció del canal no es faria fins el segle XX.

La població original sarraïna es va anar transformant en una població morisca que subsistiria més enllà de l'expulsió de 1610, en què la major part dels expulsats van retornar a la població. No obstant això, la sotracada que representà aquest fet va repercutir econòmicament al poble, que no es refaria fins al final segle XVIII quan, i com a prova de prosperitat, es va erigir l'església parroquial de Sant Miquel.

El nom del poble és d’origen preromà. Segons la llegenda, quan fra Pablo de Cristo, fundador del desert i monestir de Sant Hilarió de Cardó va morir, l'any 1699, el seu cos va restar incorrupte al monestir fins que els miquelets de Reus el llançaren al barranc del Pastor, des del llavors conegut com a salt del frare, durant la segona meitat del segle XIX. Un pastor el va trobar i uns veïns de Tivenys el dugueren a l'església parroquial on va ser venerat com el fraret fins la Guerra Civil.

 

 

Característiques de Tivenys 

· Economia

Els conreus principals són oliveres, ametllers, garrofers, arbres fruiters (tarongers, llimoners, mandariners i presseguers), diversos tipus d'hortalisses i mel. Pel que fa a la ramaderia, hi predomina el bestiar cabrum i l'oví.

Hi ha un baster o guarnicioner que treballa de manera artesanal el cuir per fer estris de treball per als animals. Hi ha un molí d'oli o almàssera.

· Gastronomia

Davant de la diversitat i qualitat dels productes de l'horta, us recomanem que tasteu la verdura amanida i tota classe d'hortalisses. Els espàrrecs de marge, les baldanes d'arròs o els embotits són alguns dels menjars que recomanem com a segon plat. I, finalment, com a postres s'elaboren les coquetes de sagí, el braç de gitano, els pastissets, mustillo (producte elaborat a base de mel), les paneretes, les borraines amb mel o les flors de carabassera.

· Esports 

Ideal per a la pràctica d'esports fluvials, com el piragüisme, la pesca esportiva del silurs, llobarros, les sabogues o black-bass. Hom pot gaudir de la pràctica de la bicicleta de muntanya, senderisme, excursionisme o trekking. Hi ha un embarcador fluvial, ubicat al parc municipal de la vila.

 

Què visitar

· Fires i Festes

Fira d’Artesania i Turisme
Lloc: Recinte firal
Quan: octubre

Festivitat en honor a Sant Miquel
Quan: setembre

Festivitat de Sant Antoni Abad
Quan: gener

Oferta de Sant Antoni
És un acte característic dels tivenyencs. Consisteix en una subhasta de plats i productes típics de la vila amb la finalitat de recollir diners per a l'església.
Lloc: davant de l’església
Quan: gener

· Llocs d’interès

L'Assut de l'Ebre
Ubicat al bell mig del riu Ebre. És una obra d'enginyeria de tradició àrab, construïda a mitjan segle XV, a fi de fer la captació d'aigua per als dos canals de reg. El de l'esquerra va ser inaugurat l'any 1912 pel rei Alfons XII. Hi ha la platja fluvial de l'Assut, els Bassot de Fons i l'embarcador fluvial.

L'Església de Sant Miquel
Datada l’any 1793, d'estil de transició entre el barroc i el neoclàssic, de tres naus. Hi havia un retaule gòtic, procedent de Cardó, que va ser destruït durant la Guerra Civil.

L'ermita del Carme
Documentada des de 1760. La seva construcció respon a l'advocació dels eremites de l'Ordre dels Carmelites Descalços de Cardó.

· Rutes

Camí Reial de Cardó
Recorregut a peu per l'antic camí que feia la diligència que pujava els estiuejants del balneari.

Camí de la Torreta
Itinerari a peu. Des del Coll de Som surt un sender que serpenteja fins el pic del turó, des d'on es recomana la vista de l'Assut.

Camí del parc a l'Assut
Itinerari a peu, des del parc municipal de la vila fins a l'Assut, vorejant el riu.