Camarles

Municipi situat en el límit de l'inici del Delta. Confronta amb els termes de l'Aldea, Deltebre, l'Ampolla i Tortosa. Si bé com a municipi independent és de recent creació, ja que no es va segregar de Tortosa fins el 1978, ha mantingut des dels seus orígens una marcada identitat, ja que durant segles fou un senyoriu independent.

La troballa arqueològica del Bordissal, l'any 1953, a més de posar al descobert una magnífica col·lecció de Thymirae de terra cuita, ens indica el grau de comerç i intercanvi de la població indígena ibèrica amb mercaders de la Mediterrània. La factura hel·lènica dels peveters del Bordissal, dispersos avui en museus arqueològics, ens evidencia la influència grega en els pobladors ibèrics de la costa.

Alguns tipus d'agrupacions de població s'hi assentaren, possiblement, durant el període islàmic, les quals, es van concretar en alqueries d'un cert pes. De fet, en el repartiment subsegüent a la conquesta cristiana, es parla ja d'un castell de Camarles. El beneficiari fou un noble, Guillem de Sunyer a qui, el 1150, el comte l'hi va concedir com a compensació pel seu ajut en la conquesta de Tortosa.

En l'actual terme municipal de Camarles hem de considerar dues entitats diferenciades: una, el terme del castell de Camarles i, l'altra, la Granadella, on s'erigirà una torre amb el mateix nom. Mentre el castell de Camarles va passar a possessió d'un senyor nobiliari, la Granadella ho féu a mans del bisbe de Tortosa. Des d'aquest punt de vista, la història del que ha estat Camarles l'hem de concebre lligada, inevitablement, a la dels diversos detentors d'aquestes terres.

La procedència del nom del municipi és imprecisa, d’arrels llatines i amb un significat també incert. Com a dada curiosa, Camarles és l’únic municipi d’Espanya en què els carrers són retolats i designats amb nombres enlloc de noms.

Característiques de Camarles 

· Economia

L'economia de Camarles està basada principalment en els conreus d'arròs, d'horta, cítrics, oliveres, garrofers i ametllers. Pel que fa a la indústria, hi ha el polígon industrial Venta Nova, en el qual destaquen les indústries especialitzades en eixos helicoïdals, molt utilitzats en explotacions agropecuàries i que s'exporten arreu del món. En aquest mateix polígon es situa el Viver d'Empreses Baix Ebre Innova del Consell Comarcal del Baix Ebre.

· Gastronomia

Els productes en què es basa la gastronomia local són l'arròs, l'oli d'oliva, les taronges i els fruits de l'horta. Entre els plats més típics d'aquesta població us recomanem l'arròs amb col i fesols, l'arròs a banda o el rostifaci; les cuixes de granota, el xapadillo o l'anguila amb suc, són un suculent segon plat. Pel que fa a la rebosteria, no heu de deixar de menjar les borraines amb mel, el coc escaldat i el menjar blanc.

· Comerç

Hi ha diversos establiments on es troben productes de la terra com oli d'oliva, l'arròs del Delta, les tradicionals baldanes d'arròs o els embotits. El mercat setmanal té lloc els dimarts al matí, a la plaça del mercat. També s'organitza un mercat de Nadal al mes de desembre.

· Artesania

Hi destaquen les miniatures amb fusta d'olivera.

· Esports

Passeigs amb bicicleta vorejant els camps d'arròs, rutes a peu i observació d'aus.