Benifallet
Benifallet
Població:
790 habs.
Altitud:
19 m
Superfície:
62 Km2
Gentilici:
benifalletenc/a Informació general
Municipi situat al límit nord de la comarca del Baix Ebre. S'estén amb dues riberes de l'Ebre. De fet, el seu extrem, la Roca Folletera, ha estat la fita històrica del terme de Tortosa, segons apareix ja en la Carta de Poblament de 1149.
Els jaciments arqueològics d'Aldovesta, el Castellot de la Roca Roja o el mas de Cachorro, ens marquen la situació d'assentaments ben antics: fenici, ibèric i romà respectivament. La vila de Benifallet, d'origen àrab, és ja mencionada en els primers documents posteriors a la conquesta cristiana de mitjan segle XII. Hi tingueren possessions els Pinyol, els Sentmenat, així com la catedral de Tortosa o el monestir de Poblet, si bé és cert que el senyoriu restà vinculat a la corona. Fet a banda, han estat els grans senyorius de Cardó i Sallent, vinculats als Montcada, o el de Costumà als Pinyol i que, al segle XV, passaren a formar part del gran senyoriu del monestir de Benifassà.
Benifallet va representar un paper important de defensa en el conflicte de la guerra civil del segle XV, de resultes de la qual el castell va restar enderrocat.
La singularitat dels paratges de la serra de Cardó van atraure una comunitat de Carmelites que, a començament del segle XVII, hi van establir un espai de repòs espiritual, un desert format per un monestir i tot un seguit d'ermites disposades al seu entorn a fi de dur endavant una vida ascètica. Les característiques curatives de les aigües mineromedicinals de la Vall de Cardó van propiciar, un cop abandonat el convent al segle XIX, instal·lar-hi un balneari de molta anomenada fins la seva desaparició, durant la segona meitat del segle XX. Actualment, el balneari de Cardó està en procés de reconstrucció.
El nom del poble, d’origen àrab, fa referència a un nom patronímic que identifica un assentament clànic.
Al carrer Dr. Sastre o carrer del riu, cada casa llueix unes plaques de ceràmica que fan referència als oficis, la procedència i altres característiques de cadascun dels veïns. Els rodolins són obra de Francesc Cots i es posaren amb motiu d'un concurs d'engalonament de carrers en la dècada dels anys 80.
Característiques de Benifallet
· Economia
El conreu principal és l'agricultura, on destaquen els cultius de l'olivera, els ametllers i els arbres fruiters com la cirera, la poma, els préssecs, els cítrics o la pera. Pel que fa a la ramaderia, principalment cal esmentar el bestiar porcí. Quant a la pesca al riu, destaquen els silurs i els barbs. Hi ha una planta envasadora d'aigua.
· Gastronomia
Com a plats típics es recomana el recapte, la botifarra i la salsitxa amb tomàquet i ceba, entre d'altres. Cal destacar les pastes típiques casolanes per excel•lència del municipi: pastissets, coraçons i casquetes. Les borraines amb mel són també molt característiques.
· Esports
Pesca esportiva al riu Ebre, excursionisme, trekking, bicicleta de muntanya, senderisme, passejos en llagut pel riu Ebre.
Què visitar
· Mercats i fires
Mercat setmanal
Lloc: Carrer Rovira i Virgili
Quan: Dijous al matí
Firebre “Fira de Turisme, Navegació fluvial i Vins”
Lloc: Passeig del riu
Quan: Juny
· Festes
Setembre
Festes Majors
Es celebren en honor a la Mare de Déu de Dalt i a Sant Francesc, patró de Benifallet.
Desembre
Festa dels quintos
· Calendari d'activitats i/o esdeveniments culturals i esportius
Abril
Jornada cultural “La batalla de l’Ebre: una visió de conjunt”
Maig
Diada de les Coves
Es celebra un dinar de germanor a l’àrea de lleure de les coves.
Novembre
Jornades Gastronòmiques de la carxofa
· Llocs d'interès
Enclavament fenici d’Aldovesta
Datat al segle VII aC
Poblat ibèric de Castellot de la Roca Roja
Del segle VI a. C. fins al començament de l'era cristiana, amb una muralla en el punt de més fàcil accés.
Ermita de la Mare de Déu de Dalt o del Calvari
Pertany al romànic tardà, ubicada sobre una gran roca a la part més alta del poble. A l'interior de l'ermita es poden observar les sepultures de la família dels Pinyol, dels segles XIII i XIV, amb els escuts de les armes heràldiques i les respectives inscripcions llatines.
Edifici del convent
És l’edifici més noble de la vila, d’estil neogòtic
Església parroquial
Està dedicada a l’advocació de l’Assumpció, ubicada a la Plaça Major. Fou bastida al segle XVII.
El riu Ebre
Abasta la gran major part del terme municipal, juntament amb els nombrosos brolladors com la font de l'Ermita, la font de la Postal, la font del Magrinyà, la font de les piscines i la font del Conducte. Hi ha un embarcador fluvial ubicat al Parc del Riu. Es realitzen creuers per l'Ebre amb llagut.
Sens dubte, l'element característic per excel•lència són les Coves de l'Aumidiella, a 3 km de la vila. Formen una xarxa espeleològica de sis coves: cova Meravelles (excèntriques, anemolita, columnes, macarrons, banderes), l'avenc del Sifó, cova E. Marigot, cova del Dos, cova de l'Aumidiella Gran i l'avenc del Cataclisme. Actualment, estan obertes al públic la cova del Dos, d'època neolítica i la cova Meravelles, descoberta l'any 1968. Hi ha un àrea de lleure i servei de guia per grups.
La Cova Culla
Es troba a la partida de Costumà, antiga baronia que data del segle XIII, on l'any 1922 es van localitzar unes pintures rupestres d'època neolítica.
Vall de Cardó
L'any 1604, l'ordre dels carmelites Descalços va fundar en aquesta vall el desert-monestir amb un ermitori per dedicar-se a l'oració. Aquest lloc té propietats mineromedicinals. El 5 de juny de 1866 el monestir es va convertir en balneari i l'any 1967 es va tancar definitivament. Es realitzen creuers per l'Ebre amb llagut.
· Rutes
GR-7 (Pirineus-Alacant): Davalla per Rasquera (Ribera d'Ebre), passa per Benifallet i travessa el riu Ebre pujant per Paüls cap al Parc Natural dels Ports.
Ruta de les fonts: la font del Riu, la font de les piscines, la font del Magrinyà, la font del Conducte. Ermitori de la Vall de Cardó: És a uns 15 km de Benifallet. Amb cotxe accedim a la zona de l'antic balneari, on hi ha tot un seguit d'ermites i senderes.
Ruta de la Via Verda: El seu traçat s'inicia a la capital de la comarca del Baix Ebre, Tortosa, i travessa les poblacions de Roquetes, Jesús, Aldover, Xerta i Benifallet des d'on continua per la comarca veïna de la Terra Alta direcció el Pinell de Brai, Prat de Comte, Bot, Horta de Sant Joan i Arnes Lledó, municipi amb l'Aragó, on el traçat ens porta fins Vall-de-roures i finalment a la població d'Alcanyís.
Sender de la Creu de Santos: Sortida des de l'antic balneari. Té una durada de 3 hores a peu.
Ruta dels Senyors de Costumà: Ruta en BTT que s'inicia a les coves de l'Aumidiella, fins arribar a la carretera del balneari passant per l'antiga baronia de Costumà.
Comparteix
