Parc Natural dels Ports

Els Ports, les muntanyes situades entre Catalunya, València i l’Aragó, són un massís calcari de relleu escarpat i abrupte que ha estat humanitzat des de temps prehistòrics. Els humans han trobat sempre en els Ports una font de recursos naturals per a la seva subsistència i per als seus interessos.

Actualment, formen part del paisatge subtils pinzellades d’història com els masos, els forns de calç, els pous de neu, les carboneres, els marges de pedra seca i els camins empedrats. Tot i la intensa humanització, aquest territori, tan explorat i explotat històricament, es presenta avui com un espai natural feréstec i ple de vida salvatge. La importància dels seus valors naturals i la necessitat de conservar-los van motivar la Generalitat de Catalunya a crear el Parc Natural dels Ports i la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports, dues figures de protecció especial que han de garantir la preservació dels valors naturals i vetllar per l’aprofitament sostenible dels recursos.

El territori dels Ports es reparteix per nou municipis de les comarques del Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta. Al Baix Ebre, els municipis que formen part del Parc són Tortosa, Roquetes, Alfara de Carles i Paüls.

El relleu

Els Ports són un massís de relleu molt complex, a cavall entre el sistema Mediterrani català i el sistema Ibèric, format per materials calcaris mesozoics que determinen un relleu abrupte i trencat per diverses falles, amb importants encavalcaments. Un sistema de falles el separa de les planes litorals.

Cal destacar el front de conglomerats septentrional abocat a la depressió de l’Ebre, característic de les Roques de Benet, el Periganyol o Sant Salvador. L’estructura central és de plegament de tipus juràssic, amb un eix de direcció nord-est i sud-oest.
En el sector occidental, els rius principals excaven gorges profundes de gran espectacularitat, com és el cas del riu Matarranya a les Gúbies del Parrissal fora del Parc Natural, les Gúbies del Regatxol a la capçalera del riu Ulldemó o les valls properes al Mas de la Franqueta al llarg dels Estrets.

El massís presenta muntanyes destacables per la seva alçada i singularitat, amb una important àrea superior als 1.000 m. El cim més alt de tot el massís és el Mont Caro, amb 1.441 m.

Fauna

La gran diversitat de biòtops que ofereixen els Ports permet l’establiment d’una fauna rica i variada. Els poblaments faunístics dels Ports presenten un elevat interès no només per l’abundància i varietat d’espècies sinó també per acollir alguns animals endèmics o molt rars per a la fauna catalana.

Des del punt de vista faunístic, un dels elements més distintius del Parc és la població de cabra salvatge (Capra pyrenaica subsp. hispanica), espècie endèmica de la península Ibèrica, que als Ports està regulada cinegèticament per la Reserva Nacional de Caça.

Entre els mamífers més destacats hi ha la llúdriga (Lutra lutra), el gat fer (Felis silvestris) i el grup dels ratpenats, que amb unes 20 espècies constitueix una de les comunitats més riques de la península Ibèrica. Molts ocells troben en els Ports les condicions d’hàbitat o de refugi idònies per viure i per nidificar. Hi destaquen els grans rapinyaires sedentaris, com el voltor (Gyps fulvus), l’àliga daurada (Aquila chrysaetos), l’àliga perdiguera (Aquila fasciata), l’astor (Accipiter gentilis), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), el duc (Bubo bubo), etc., i nidificants estivals, com l’àliga marcenca (Circaetus gallicus), l’àliga calçada (Hieraaetus pennatus), l’aufrany (Neophron percnopterus), etc. També cal esmentar altres espècies interessants com el còlit negre (Oenanthe leucura), la llucareta (Serinus citrinella) o la tallareta cuallarga (Sylvia undata).

Els rèptils tenen una important representació als Ports, ja que hi podem trobar més del 50% de les espècies presents a Catalunya. La tortuga de rierol (Mauremys leprosa), el dragó rosat (Hemidactylus turcicus), el lludrió ibèric (Chalcides bedriagai), la serp de ferradura (Coluber hippocrepis), la serp llisa septentrional (Coronella austriaca) i l’escurçó ibèric (Vipera latastei) són exponents rellevants de la població de rèptils.

Pel que fa als amfibis, la situació és semblant, ja que als Ports estan citats més del 50% de les espècies d’amfibis presents a Catalunya. S’hi poden veure espècies tan interessants com l’ofegabous (Pleurodeles waltl),15 el tritó verd (Triturus marmoratus) o la granoteta de puntets (Pelodytes punctatus). La seva presència als Ports és molt important, ja que indica l’existència de llocs humits i punts d’aigua suficients per al seu manteniment, un fet sempre destacable enmig d’un clima i d’un paisatge essencialment mediterranis.

En els rius, destaquen les poblacions d’espècies com la madrilla (Parachondrostoma miegii), la madrilleta roja (Achondrostoma arcasii), el cranc de riu (Austrapotamobius pallipes) o la libèl•lula (Macromia splendens).

Entre els invertebrats terrestres, hi ha espècies endèmiques de mol•luscs, aràcnids i coleòpters que figuren a la llista d’espècies protegides pel Pla d’espais d’interès natural de Catalunya i altres espècies interessants com el llagost pedra (Kurtharzia nugatoria) i la graèlsia (Graellsia isabellae).

Flora

La posició característica del massís dels Ports entre les muntanyes del sistema Ibèric i el sistema Mediterrani català ha permès el desenvolupament d’una flora i una vegetació molt rica i diversa, on conviuen espècies típicament mediterrànies amb d’altres de caire eurosiberià, i fins i tot algun representant propi de la vegetació boreoalpina. L’elevada diversitat de plantes i la riquesa d’endemismes fan del massís dels Ports un veritable paradís geobotànic, on hi ha més de 1.300 espècies.

A la part basal, a les solanes i al vessant oriental domina la màquia de garric i margalló (Querco-Lentiscetum). Al vessant occidental, de caràcter més fresc i continental, l’estatge basal està ocupat pel carrascar (Quercetum rotundifoliae).

A la zona més elevada, la vegetació potencial és el carrascar muntanyenc (Quercetum mediterraneo-montanum).

L’estatge submediterrani, bàsicament, està format per pinedes de pinassa (Paeonio microcarpae-Pinetum salzmannii) i de pi roig amb boixerola (Arctostaphylo-Pinetum catalaunicae); i als indrets més alterats trobem boixedes (Violo-Quercetum faginae buxetosum) i altres formacions arbustives. En els llocs més humits dels estatges superiors, al sud del massís, hi ha fagedes (Primulo-Fagetum) i teixedes (Saniculo-Taxetum), que són comunitats relictes d’altres èpoques més humides i fredes.

Les carenes, sotmeses a forts vents durant bona part de l’any, presenten espècies característiques de l’alta muntanya mediterrània, amb comunitats pròpies de les muntanyes meridionals catalanes com la brolla d’eriçó i els antil•lis de muntanya (Erinaceo-Anthyllidetum montanae) i el gramenet d’anyol i la festuca (Conopodio-Festucetum gautieri).

Dins d’aquesta vegetació rupícola destaquen notables endemismes i espècies interessants com
la viola d’aigua (Pinguicola dertosensis), que es localitza als degotalls calcaris, el salze de cingle (Salix tarraconensis), els gossets de roca (Antirrhinum pertegasii), la corona de rei (Saxifraga longifolia subsp. longifolia var. aitanica), el corniol dels Ports (Aquilegia paui), Armeria fontqueri, Erodium celtibericum, Arenaria conimbricensis subsp. viridis, Thymus willkommii, etc.

Altres espècies vegetals destaquen per trobar en el massís el límit de la seva àrea de distribució o bé per formar poblacions aïllades biogeogràficament, com Dryopteris submontana, Phyllitis sagittata, Gymnocarpium robertianum, Prunus prostrata, Nepeta tuberosa, Ramonda myconi, Berberis vulgaris subsp. seroi, Atropa baetica, etc.

Especial interès tenen les fagedes d’aquestes muntanyes, que són les més meridionals de la península Ibèrica, i s’han protegit de manera especial mitjançant la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports.
 

Què fer?

El Parc Natural dels Ports disposa d’àrees de lleure ubicades en els diferents accessos a l’espai protegit. Aquestes àrees són, a més d’un lloc de descans i esbarjo, el punt de partida d’itineraris familiars i excursionistes per a qui vulgui gaudir de la natura de manera respectuosa.

Àrees de lleure i itineraris al Baix Ebre
La zona de la font Nova és l’alternativa per descobrir el vessant litoral del massís i per gaudir de les vistes de la desembocadura de l’Ebre des de la Moleta.

A Alfara de Carles, tenim el Toscar en una vall tancada força humanitzada on l’aigua brolla de nombroses fonts. Des de Paüls, podem endinsar-nos als Ports a través de l’àrea recreativa de Sant Roc pels itineraris del pla de l’Hedra, la font del Teix i la font dels Ullals. Ja al cor del Parc, i prop del cim del Caro, tenim l’àrea de cova Avellanes amb els itineraris del pla d’Avària i el Marturi.

Senderisme de gran recorregut
Els dos senders de gran recorregut (GR) que passen pel Parc Natural dels Ports ens endinsen en paisatges amagats, barrancs escarpats, cingles i boscos. El GR-7 travessa el massís longitudinalment entre Fredes i Paüls. La variant GR-171 va entre el Mascar, Alfara de Carles, Paüls i Prat de Comte. El GR-8 uneix Beseit i la font Ferrera.

Una altra proposta interessant per conèixer el Parc a peu és la ruta Estels del Sud. Es tracta d’un recorregut de gairebé 100 km dividit en 5 etapes que enllaça trams de GR, itineraris i altres senders consolidats. L’allotjament es fa en refugis guardats dins del Parc o en cases rurals als pobles.

Via verda i cicloturisme
Les vies verdes del Baix Ebre i la Terra Alta s’uneixen per conduir els ciclistes des de Tortosa fins a Alcanyís, a l’Aragó, en un recorregut de 110 km. Es tracta de l’antiga via fèrria de la vall de Zafan, avui condicionada per al passeig i per al trànsit de bicicletes. La via verda ens atansa als pobles dels Ports, Tortosa, Roquetes, Prat de Comte, Horta de Sant Joan i Arnes. El tram del Baix Ebre ens dóna la millor perspectiva del massís des de la plana; a la Terra Alta, ens endinsa en boscos mediterranis tot seguint el traçat del riu Canaletes.