Escut del Consell Comarcal del Baix Ebre

Atenció al Ciutadà | 977 445 308 | info@baixebre.cat

L'empresariat del Baix Ebre reclama millors infraestructures de transport i modernitzar el sector agroalimentari

L'empresariat del Baix Ebre reclama millors infraestructures de transport i modernitzar el sector agroalimentari
Són algunes de les principals reivindicacions recollides en les conclusions de les II Jornades Comarcals Empresa i Territori
07/10/2016

Superar les limitacions de les actuals infraestructures de transport, modernitzar el sector agroalimentari, disposar de recursos humans qualificats, tenir més capacitat emprenedora i innovadora, millorar l'oferta turística o impulsar canvis en l'estructura econòmica per guanyar competitivitat són algunes de les demandes empresarials recollides en les II Jornades Comarcals Empresa i Territori al Baix Ebre, que avui s'han presentat al Consell Comarcal del Baix Ebre.

L'objectiu d'aquestes jornades, organitzades per la CEPTA amb la col·laboració de la Diputació, la URV i el Consell Comarcal, ha estat estudiar el teixit empresarial del Baix Ebre, elaborar una diagnosi comarcal i definir aquelles actuacions que poden contribuir al desenvolupament econòmic i empresarial.

El president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Daniel Andreu, el president de la CEPTA, Josep Antoni Belmonte i el vicerector de la URV, Miquel Àngel Bové han obert l'acte, mentre que la presentació dels resultats de l'estudi ha anat a càrrec del director de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV, Juan Antonio Duro i el tècnic del Grup de Recerca Indústria i Territori de la URV, Josep Maria Piñol.

Pel que fa a la competitivitat comarcal, les principals mancances detectades a nivell econòmic al Baix Ebre són la dificultat d'adaptació del potencial de l'àrea en els canvis que obliga una economia oberta, un sector terciari i industrial relativament poc desenvolupat o la baixa capacitat de generació d'ocupació. Entre els punts forts s'identifiquen la situació geogràfica estratègica, el potencial turístic, un sector agrari productiu o el Campus Terres de l'Ebre de la URV com a agent de desenvolupament.

Segons l'estudi presentat, un 80% dels empresaris del Baix Ebre qualifica com a regular la situació econòmica actual de la comarca mentre que per a un 20% és dolenta o molt dolenta. Entre les principals problemàtiques econòmiques del Baix Ebre, els empresaris identifiquen les infraestructures de transport i la manca d'inversions i consideren que el turisme i la indústria agroalimentària en són els punts forts.

 

Actuacions que assenyalen com a prioritàries els empresaris del Baix Ebre

1. Millora de les infraestructures: gestionar l’eliminació del peatge com a manera de suplir la necessitat de construcció del tram de l’A-7 entre el Baix Ebre i Castelló, consolidar l’Aldea (Logis Ebre) com a nucli de comunicació, configurar mecanismes de comunicació entre poblacions i connexió amb el Port de la Ràpita i millorar connexions ferroviàries.

2. Modernitzar el sector agroalimentari: millora de les infraestructures bàsiques i modernització de les cooperatives, apostar per dinàmiques R+D+I incloent centres de recerca, promoció de productes de qualitat.

3. Afavorir la competitivitat de recursos humans: impulsar un Fòrum del Talent adaptat a les característiques de la comarca, consolidar programes que permetin la formació especialitzada i la fixació del talent, impulsar formació dual, la figura de l’aprenent, l’oferta formativa en àrees específiques, el programa Garantia Juvenil, la formació d’idiomes i adaptar aquests coneixements a les necessitats reals del territori.

4. Impulsar la innovació: crear un equip de disseny i impuls d’idees a partir de criteris comuns i de qualitat (per exemple, franquícia de productes ebrencs a Barcelona) i també dinàmiques específiques per tal de fomentar la innovació en tots els àmbits, així com difondre els suports en aquesta àrea que ofereixen les institucions públiques.

5. Optimitzar el suport a l’emprenedoria: millorar la imatge de l’emprenedor i difondre els casos d’èxit, afavorir tràmits administratius, activitats de networking, l’aparició de start up, premis i trobades, així com millorar la qualitat dls suports tècnics i econòmics als nous projectes.

6. Impulsar un pla de dotació als polígons industrials: Afavorir el polígon Catalunya Sud com a segon espai de major nivell estratègic i el consorciat supralocal de polígons amb projectes a la mida del territori per tal d’optimitzar recursos, millorar la dotació de serveis (energia, aigua, telèfon, banda ampla).

7. Millorar l’oferta turística: Afavorir la connectivitat amb aeroports i AVE, afavorir elements de qualitat i de promoció coordinada en municipis litorals, gestionar la navegació fluvial, homogeneïtzar la projecció de la Via Verda, articular la xarxa de senders de les comarques de l’Ebre, configurar una taula de treball entre empreses i institucions per treure profit dels principals atractius (cicloturisme, navegació, fauna, gastronomia, patrimoni, etc.)

8. Potenciar la capitalitat de Tortosa: Afavorir l’obertura de serveis i comercial al municipi, disseny de productes turístics específics, sincronitzar la marca local amb la de Reserva de la Biosfera, dissenyar campanyes de projecció integral a escala de les Terres de l’Ebre, consolidar les zones urbanes per a ubicar-hi serveis.

9. Millorar la governança territorial: actuar com a lobby estructurat per a reclamar infraestructures, buscar eines per vincular els agents del territori en projectes aglutinadors, analitzar les funcions que ha de desplegar l’IDECE com a agència de de projecció exterior de les Terres de l’Ebre, creació de mecanismes per implementar un producte turístic que integri les propostes de ciutadania i empreses.