Escut del Consell Comarcal del Baix Ebre

Atenció al Ciutadà | 977 445 308 | info@baixebre.cat

Alfara de Carles

Alfara de Carles
Vista àera d'Alfara de CarlesImatge
 
Poble en el marc del Parc Natural dels PortsImatge
 
Vista panoràmica del municipiImatge
 
Ermita de Sant Julià XIIIImatge
 
Església de Sant Agustí (1776-1790)Imatge
 
Població: 
399 habitants
Altitud: 
334 m
Superfície: 
64 Km2
Gentilici: 
alfarencs

Informació general

El municipi d´Alfara de Carles, d´ una extensió de 63.94km2, està situat a la part ponentina de la comarca del Baix Ebre, al massís dels Ports de Beseït o de Tortosa, els contraforts del qual accidenten tot el terme. Fa de partió amb els municipis de Xerta, Aldover, Tortosa i Roquetes. Per ponent, i formant part també d’aquest massís dels Ports de Beseït o de Tortosa, una altra serralada de cingleres i cardenals, a voltes sobrepassant el miler de metres d’altitud, fa de termenal amb els termes de Beseït (de la comarca de Matarranya), Arnes, Horta de Sant Joan (ambdós de Terra Alta) i Paüls.

L'especial fisonomia del terme ha afavorit la seva integritat com a senyoriu independent. Històricament, però, cal concebre'l com el terme del castell i poble de Carles que, en definitiva, era el que n'exercia la titularitat. Aquest castell, bastit en època àrab, ja n'administrava el terme. En el repartiment subsegüent a la conquesta cristiana, aquest lot, extens però apartat de l'eix fluvial, va ser concedit al noble Pere de Sentmenat. El llinatge dels Sentmenat, estretament lligat a Tortosa, va mantenir la baronia de Carles fins el segle XV, en què fou venuda al municipi de Tortosa.

Una greu epidèmia, l'any 1480, va obligar a l'abandonament de la població, que es va refugiar al petit nucli proper d' Alfara. En aquell moment, era Alfara i no pas Carles la població d'aquest terme. L'hegemonia d' Alfara, a partir d'aquell esdeveniment, Alfara de Carles, s'inicia al segle XVI, època de la qual data, probablement, la primitiva església parroquial. Per la seva banda, Carles va restar com un despoblat, del qual avui només resten dempeus el castell i l'ermita de Sant Julià.

L'abundància de fonts i braços d'aigua ha significat l'aprofitament hidràulic per a una petita indústria a base de molins de farina a partir del segle XVIII. També entre 1780 i 1805 es va construir una fàbrica de vidre a les rodalies del Toscar. Al segle XIX també s'impulsaren fàbriques de paper i de teixits.

El topònim, d'origen àrab, significa, probablement, poblet.

D'Alfara de Carles era Joan Pujol, el cèlebre Panxampla, que ha restat immortalitzat sota una perspectiva romànica com el darrer bandoler d'aquestes terres. Ha esdevingut un personatge mític i omnipresent d'aquestes muntanyes que va recórrer com si fossin dominis seus a les darreries del segle XIX.

 

Característiques d'Alfara de Carles 

· Economia

L'activitat principal és la ramaderia, ja que els pasturatges de la muntanya són aprofitats principalment pel bestiar oví, cabrum i boví amb bous braus. Hi ha diverses granges.

La riquesa forestal del Parc Natural dels Ports és una altra base de l'economia, distribuïda en unes 380 ha de monts públics i la resta de particulars.

Pel que fa a l'agricultura, s'hi conreen camps d'oliveres, d'ametllers, d'alfals i d'hortalisses.

· Gastronomia

Destaquen les carns a la brasa o rostides amb allioli, les baldanes, l'estofat de cabra i el porc senglar. Pel que fa a la rebosteria, cal destacar els pastissets, el coc borratxo, el coc de massana i els pastissets de crema.

· Esports

La pràctica del senderisme és l'esport per excel•lència, per raó dels GR i PR que travessen la zona. Es pot pràctica la bicicleta de muntanya.

Al mes d’abril té lloc la Cursa de Panxampla, que puntua a nivell de Catalunya.

· Artesania

Es fan treballs amb vímet o margalló, planta típica de la zona. També, hi destaca  la confecció de cabassos, d’altres utensilis, de decoració i bijuteria.

Què visitar

· Mercats i fires

Mercat setmanal
Quan: dimecres al matí
Lloc: Plaça Major

Fira del rovelló
Quan: Octubre
Lloc: nucli urbà

· Festes i romiatges

Festes Majors en honor a Sant Agustí
Es celebren en honor al patró del municipi. Es fan bous a la plaça, processó i repartiment de panoli, entre d'altres.
Quan: agost

Romiatge a l'ermita de Sant Julià
Quan: Coincidint amb la Pasqua Granada.

· Llocs d'interès

Restes de l'església primitiva de Sant Agustí
Església parroquial de Sant Agustí, construïda entre el 1776 i 1790.

El Toscar
Aquesta zona es troba a uns 4 quilòmetres, abans d'arribar al poble. Forma part del Parc Natural dels Ports i és molt coneguda per la frondositat del paisatge, els brolladors d'aigua i les ramaderies de braus. Dintre d'aquesta zona es troben tres ermites: la de Santa Llúcia, la de Sant Julià (antiga parròquia del despoblat de Carles), del segle XIII, amb una àrea de lleure i la de Santa Magdalena segle XVIII. Les restes del castell i de l'antic poblat de Carles s'ubiquen davant de l'ermita de Sant Julià.

Coves i avencs naturals
La cova de les Origues, cova de la Menta, cova Marina, Cova Pintada o la Cova dels Adells.

Brolladors
La font de l 'Ullal, del Toscar o la font del ferro, així com la font Nova i la font Vella, entre d’altres.

· Rutes

Conèixer la vila
Ruta a peu. Es visita l'església de Sant Agustí, els rentadors de principi de segle i el mirador.

Ruta de les ermites del Toscar
Es visiten les tres ermites, restes d'antigues fàbriques de paper i vidre, els tancats de les ramaderies de braus, les restes de l'antic castell de Carles i els nombrosos brolladors.

Ruta de Panxampla
Visita guiada pels indrets del poble on visqué Joan Pujol, Panxampla.